"Mobilitat sostenible i segura" entrevista Ole Thorson, cofundador de PTP, en el seu número 62 (primavera 2014).
Un dels seus llegats ha estat la fundació de l’associació Catalunya Camina i de la Federació Internacional dels Vianants. Quan va adquirir consciència de vianant?
El camí s’inicià amb la dedicació a la mobilitat al final de la carrera de Camins i amb el doctorat en seguretat viària: Una mobilitat més humana. Un anàlisi dels atropellaments a les Rambles l’any 1975 reforçava la necessitat de treballar pels vianants. Els amics a La Federació Europea d’Associacions de Vianants (FEPA) m’animaren a crear Barcelona Camina – ara Catalunya Camina – al 1993. Des del treball de la FEPA es donava força a la Federació Internacional de Vianants, de la qual he estat president de 2005 a 2012.Quins són els principals propòsits d’aquestes entitats?
Augmentar la presència del tema dels vianants, en l’atenció política a la mobilitat i donar consciència als professionals de la conveniència i l’exigència de prendre en consideració els vianants en la planificació i en projectes de mobilitat. Els vianants tenen una sèrie de drets en l’espai públic que s’han de respectar. L’ambient del vianant ha ser segur, saludable, agradable i amb espai suficient. Els projectes i la gestió de l’espai públic comencen amb les necessitats dels vianants.Quines han estat les principals recompenses de la feina feta?
El ciutadà i el vianant. La mobilitat humana, amb ajut del concepte de mobilitat sostenible, està, a poc a poc, més present en els debats. Més voreres amb amplada acceptable (es perd amplada efectiva a altres usos
temporals), més zones de vianants, superilles i illes amb 30 km/h. En les grans vies encara falta un enteniment de les necessitats dels encreuaments segurs i amb sistemes de control complibles per als vianants. Falta senyalització orientativa per guiar els
vianants.També ha dedicat bona part del seu temps a fer visibles les víctimes del trànsit. Segueix la societat massa acostumada als impactes del trànsit?
Son ja 5 dècades amb dedicació a la prevenció de sinistres de trànsit, millora de les vies públiques i atenció a les víctimes. És inconcebible – en una societat de dret – que impunement uns ciutadans puguin matar a altres per conduir despistats, per tenir les facultats alterades o per tenir pressa. És necessari que la societat opti per la “visió zero”. Zero morts i zero ciutadans amb seqüeles permanents. Com a president de l’Associació Prevenció d’Accidents de Trànsit P(A)T tinc l’obligació d’explicar als ciutadans que conduir és una responsabilitat i que les irresponsabilitats es paguen.Com va viure el debat dels 80 km/h?
Els 80 km/h als accessos al àrea de Barcelona semblaven indicar un gir de la societat i una acceptació del concepte que la velocitat mata. La seguretat no estava massa en la justificació i és possible que solament amb la combinació de seguretat, sostenibilitat, qualitat de l’aire i millors condicions en permeabilitat en el territori tindrem força per seguir amb convenciment la lluita per la “visió zero”: zero morts i zero emissions.Com valora la darrera proposta de reforma de la Diagonal de Barcelona?
Part del problema de l’avinguda Diagonal està en les voreres, que es milloren molt amb la proposta. La calçada central – amb moltes víctimes – queda igual. Segueix sent molt difícil per als vianants creuar l’avinguda. El transport públic tindrà més problemes amb els cotxes que tomben. És un projecte amb poca participació ciutadana. El sistema de semàfors necessita una clara adaptació a passatgers de bus i a vianants.Quina resposta donaria a aquells que utilitzen la millora tecnològica de vehicles i infraestructures per demanar un increment dels límits legals de circulació?
En gran part de les desgràcies personals que impliquen vianants, ciclistes i motoristes, els conductors de cotxes tenen importants responsabilitats. No queda clar que les millores tecnològiques ja utilitzades hagin solucionat la problemàtica. Quan aconseguim complir la visió zero serà possible parlar d’ajustar límits legals per als conductors.Quina valoració fa de la tasca de la PTP en els darrers 20 anys?
S’ha fet un pas important per introduir el transport públic en el debat de la societat. Ara és més un tema de les operadores i de l’Administració. Els planificadors del transport públic han d’escoltar més i justificar més les accions. Hi ha més debat i és més tècnic i de més qualitat. La PTP ha incorporat opinions d’experts independents en el debat.Què milloraria de l’entitat? Com veu la PTP d’aquí 20 anys?
Els tècnics tenim una tendència a ser tècnics i treballar amb la mecànica o l’electrònica. És recomanable una visió més humana de la mobilitat i del transport públic. Major dedicació als passatgers i una participació
pluri-disciplinar més àmplia. Què fan els passatgers? Què necessiten? Què fer per atreure usuaris d’altra mobilitat al transport públic?Quina és la línia de transport públic de la seva vida?
Una línia de metro, bus o tramvia (escrit en l’AVE a Barcelona) on el passatger nota que ha estat present en la ment del planificador des que surt de casa fins arribar a la destinació. La part a peu, la part d’espera, la part en marxa i la del transbordament. Solament així puc sentir que la línia forma part justificada de la meva vida.
