Els problemes d’accessibilitat condicionen la participació social, l’exercici de drets i, per tant, és un obstacle per a la integració. Per això l’eliminació de barreres i la promoció de l’accessibilitat universal són clau per assolir la fita d’igualtat d’oportunitats i han de figurar com a criteri bàsic en l’acció pública i, en aquest cas, en la gestió de l’espai públic.
Així, quan es parla d’accessibilitat, no és sols l’eliminació de barreres físiques o sensorials (on ja s’ha vingut treballant) sinó també cal considerar l’accessibilitat cognitiva, que fa referència a l’accés, comprensió i processament de la informació per adaptar funcionalment el comportament a allò que demana l’entorn. És en aquest aspecte que les persones amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) poden tenir dificultats en aquesta percepció i processament de la informació.
Cal garantir que les persones amb TEA comprenen els requeriments que l’entorn els presenta per tal que puguin respondre de manera adaptativa i protegir així la seva seguretat.
Els darrers anys, i arreu del territori, han vingut proliferant iniciatives per a la senyalització dels passos de vianants amb pictogrames. Aquesta acció, dirigida a persones amb TEA pretén facilitar, a través, dels pictogrames, una lectura de la situació en la via pública i la presa de decisions en cada moment (“Atura’t”, “Mira”, “Cotxe aturat” i “Passa” són els missatges que acompanyen els pictogrames.
Malgrat aquesta voluntat de protegir les persones amb TEA, hi ha controvèrsia entorn els beneficis d’aquest tipus de senyalització específica. Des de la Confederación Autismo España, una organització que agrupa més de 180 entitats relacionades, s’ha manifestat una posició contrària a aquest tipus d’iniciatives de senyalització.
L’entitat raona la postura en el fet que aquests senyals no compleixen amb la normativa de seguretat viària i que, més enllà d’afavorir la comprensió, l’autonomia i la seguretat en la via pública, poden confondre tant a vianants com a les persones que condueixen algun tipus de vehicle.
Es defensa que els passos de vianants ja disposen d’un codi universal que els senyalitza i que, amb matisos culturals, és pràcticament el mateix a tots els països: senyals blancs horitzontals a terra en passos sense semàfor i marques de delimitació en passos amb semàfor. Per això, no consideren “necessari ni segur afegir més informació” per a senyalitzar els passos de vianants, com els pictogrames.
Per altra banda, hi ha altres entitats i professionals experts en neurociència (Alonso, 2020) manifesten una opinió contrària o feliciten la mesura adoptada dels pictogrames. Altres associacions de familiars consultades exposen que no tots els TEA tenen les mateixes capacitats per interactuar amb l’entorn i que, en qualsevol cas, minimitzen aquesta possibilitat de confusió. Igualment, des la FEAPS (Federación de Organizaciones en favor de Personas con Discapacidad Intelectual de Madrid) es recomana però la senyalització clara dels guals de vianants de forma horitzontal i vertical i “cridar l’atenció” en aquests punts crítics amb senyals que poden ser útils a tot tipus d’usuaris.
De fet, es defensa que el grup de pictogrames ajuda als individus amb TEA a situar-se i a prendre decisions, sense afectar altres usuaris de la via: la disposició dels missatges en la primera banda del pas el fa molt evident i, per contra, no dificulta la lectura de senyalització de conductors ni tampoc afecta a la presa de decisió d’altres vianants, amb o sense TEA.
Des d’INTRA s’entén que disposar de reforç de missatges als vianants en passos no semaforitzats és útil, especialment en els casos en què es creuen també carrils per a altres vehicles, com poden ser carrils bus o tramvia o carrils bicicleta, i, especialment, quan la direcció per on s’acosten aquests altres vehicles és contrària a la de la marxa del trànsit del carril motoritzat principal.
Es mostren tot seguit alguns exemples de senyalització prèvia a passos de vianants, pictogrames i bandes LED.
Aquesta crida d’atenció al vianant estaria, en certa forma, en consonància amb les situacions “d’excepcionalitat” com la citada en el cas del Regne Unit1.
Atenent al fet que no hi ha una postura clara respecte el perjudici de la senyalització en el cas específic de persones amb TEA, i en la consideració que no totes aquestes persones tenen trastorns idèntics, es considera valorar més el possible benefici d’aquesta crida a l’atenció i, per tant, recomanable l’ús d’aquests tipus de reforços de pictogrames ja sigui per a persones amb TEA com per a usuaris en general. Igualment, es considera positiu el reforç mitjançant bandes de llum en la zona prèvia al pas, com ja es fa en altres punts.
En tots els casos, són medides a implementar de manera participada amb les entitats especialites i col·lectius involucrats.
